Una candidata populista a l’Ajuntament de Barcelona. Un expert en comunicació entre l’espasa i la paret. Una ciutat venuda al millor postor. La nova gran novel·la de Melcior Comes.
«Bigarrada, colorista, dramàtica, sensorial i dinàmica, L’home que va vendre el món és un retrat del nostre món mirat no des d’avui sinó des de passat-demà». Pere Antoni Pons, Última Hora
En Simó Diarte és un expert en comunicació i publicitat que treballa per a una agència multinacional en ple Quadrat d’Or de la ciutat de Barcelona. Un dels seus últims clients, però, l'obsessiona: la Rosa Dorca, una candidata a l’alcaldia de tarannà agrament populista, que ha aprofitat les idees d'en Simó per impulsar la seva campanya electoral. Immers en una crisi de vocació i d’identitat, en una nova Barcelona de tints venecians, amb canals navegables i pontarrons, i amb una filla que l'esquiva i un gat domèstic que l'esgarrapa, en Simó es veu amb l’obligació d’haver de satisfer els nous amos del món, alhora que intenta mantenir la dignitat, la intel·ligència i un cert sentit del que és real i el que tan sols és mania personal, deliri o publicitat enganyosa. I per si fos poc, creu haver vist un cadàver dins d’un dels cotxes de la campanya electoral…
Culminant la tríada iniciada amb Sobre la terra impura i Tots els mecanismes, Melcior Comes torna amb una novel·la bigarradament humana de força torrencial, tenyida d’humor sarcàstic, amb gotes de thriller i una potent dimensió simbòlica. Una novel·la sobre veritats incòmodes i autoenganys inacabables, sobre la divisió entre el deure i el desig, l’èxit i el fracàs, i una època —la nostra— que ens obliga a triar i a decidir-nos sense aturador ni equilibri.
La crítica n'ha dit:
«Amb la seva exuberància estilística, la facilitat que té per fer conviure en un mateix paràgraf comicitat i drama, allò transcendent i allò demencial, la dialèctica de les idees i el moviment dels cossos, els mecanismes de la societat i els laberints del cor i del cervell, demostra un cop més que domina sense defallir tots els recursos del gènere novel·lístic». Pere Antoni Pons, Última Hora
«Turbulent i angoixant, el viatge d’en Simó és un periple narratiu intel·ligent que posa contra les cordes la seva moral i que retrata una societat regalada al poder». Núria Juanico, Ara
«Una arrencada portentosa, amb una descripció del personatge principal impecable. També m’ha fascinat la Barcelona que dibuixa, amb canals navegables com Venècia». Irene Dalmases, EFE
«Una obra ambiciosa per mesurar la distància entre el somni català i la realitat catalana (...) Una gran novel·la massa convençuda que ja no es poden escriure grans novel·les». Joan Burdeus, Quadern